Metodologia
Esta pàgina explica com funciona el test per dins: quins partits hi apareixen, d'on ix la posició de cadascun, com es calcula el teu resultat i quines limitacions té. Si alguna cosa no s'entén o creus que està malament, escriu-nos a hola@piensoluegovoto.es amb la font. Ho corregirem i ho anotarem en el registre de canvis del final.
1. Què preguntem i per què
El test té 30 preguntes repartides en 10 blocs: habitatge, impostos, ocupació i pensions, sanitat, educació, immigració, model territorial, energia, drets socials i cultura, i seguretat i institucions.
Darrere de cada pregunta hi ha una afirmació: una mesura concreta, escrita amb precisió, que és amb el que situem cada partit. Per a entrar en el test, una afirmació ha de complir almenys dues d'estes tres condicions:
- Apareix als programes. Si els partits no en parlen, no els podem situar.
- Importa a la gent, hui o de manera constant, segons els baròmetres del CIS.
- Hi ha hagut votacions en el Congrés sobre el tema, per a poder comparar el que diuen amb el que voten.
A més, cada afirmació i la seua pregunta passen esta llista de control. Es descarten o es reescriuen si:
- és un judici i no una mesura («X té massa privilegis»);
- porta una conseqüència que espenta la resposta («…encara que algunes empreses tanquin»);
- és una afirmació de fet, vertadera o falsa, en lloc d'una preferència;
- pregunta per identitat o sentiments en lloc d'una política;
- barreja dues mesures en una;
- fa servir una paraula amb càrrega quan n'hi ha una de neutra (per això diem «sense permís de residència» i no «sense papers»).
El que veus és la pregunta. A la pantalla apareix una pregunta en llenguatge de cada dia, amb una frase de context al davant quan cal, i els seus dos extrems com a opcions. Per exemple: «La ley permite poner un tope al precio del alquiler donde la vivienda es muy cara para lo que se gana. ¿Debería quitarse esa posibilidad?», amb «No, mantenerla» i «Sí, quitarla». Si obres «ⓘ ¿Qué significa?» veuràs què suposa cada extrem, una explicació més senzilla, com estan hui les coses i qui decidix.
L'afirmació, amb què situem els partits, és en la pàgina de cada partit, al costat de la seua posició, la seua font i el que ha votat.
La pregunta diu el mateix que l'afirmació i en el mateix sentit: l'extrem de la dreta sempre és el que coincidix amb l'afirmació. A les proves prèvies ensenyàvem les dues juntes i la gent s'embolicava quan no deien el mateix paraula per paraula; per això ara hi ha una sola cosa a respondre.
Hem repassat la redacció a mà, pregunta per pregunta. Cada pregunta explica primer com és hui la llei o la situació, i després pregunta, curta i sense argot; la part tècnica va a «¿Qué significa?». Els extrems comencen per «No» o «Sí» per a respondre directament la pregunta. El que no canvia és l'afirmació que van validar els partits, que és amb la qual es calcula l'afinitat. Cada canvi queda en el registre del final.
Hem deixat fora temes molt presents en el debat, com l'amnistia o l'embargament d'armes a Israel: quasi cap programa s'hi pronuncia d'una manera que es puga comparar.
2. Quins partits hi apareixen
Hi apareixen els partits que es presenten el 29 de novembre i complixen una d'estes dues condicions:
- tenen representació en el Congrés (eleccions del 2023) o al Parlament Europeu (eleccions del 2024), o
- sense eixa representació, trauen escó en almenys dues enquestes publicades d'empreses diferents i han publicat programa per al 29-N.
La mateixa regla per a tothom, sense excepcions. La segona condició la vam afegir el 16 de novembre, quan ens vau preguntar per partits amb molt de pes en la seua comunitat que no tenien escó el 2023.
Amb esta regla n'apareixen 15: PP, PSOE, Vox, Frente Amplio, Podemos, ERC, Junts, PNV, EH Bildu, BNG, Coalición Canaria, UPN, Se Acabó La Fiesta, Compromís i Adelante Andalucía. Compromís hi entra pels dos diputats que va obtindre el 2023 dins de la llista de Sumar; Adelante Andalucía, per la segona condició. En queden fora la CUP i Teruel Existe, que no es presenten o no complixen la regla. Només recollim les candidatures en el Congrés: les coalicions que es presenten només al Senat no hi apareixen. Quan un partit es presenta en coalició, la seua pàgina diu amb qui, segons els registres de la Junta Electoral Central.
Per què no hi és el meu partit? Perquè no complix cap de les dues condicions: no va tindre escó el 2023 ni el 2024 i, o bé no trau escó en almenys dues enquestes, o bé no ha publicat programa per al 29-N. Ho revisem a mesura que ixen programes: si un partit passa a complir la regla, hi entra i ho anotem en el registre de canvis.
Alguns partits només es presenten en una comunitat, i d'altres canvien de nom o van en coalició segons la província (per exemple, Podemos va dins de Compromís a la Comunitat Valenciana, i UPN en coalició amb el PP a Navarra). Ho expliquem en la pàgina de cada partit, amb les dades de les candidatures proclamades en el BOE.
3. D'on ix la posició de cada partit
Primer, el que diga el mateix partit. A tots els partits els hem demanat que se situïn en cada pregunta. Si un partit ens envia la seua posició, és la que fem servir per a calcular la teua afinitat, encara que el seu programa apunte a una altra cosa: un programa sempre admet interpretació i la resposta del partit no. Publiquem el document que ens va enviar i, al costat de cada resposta, mostrem el que diu el seu programa, perquè ho pugues comparar. Es veu amb l'etiqueta «Respuesta del propio partido» i la data.
Si el partit no ens ha enviat la seua posició, la traem nosaltres, en este orde de preferència:
- Programa electoral per al 29-N, si l'ha publicat. Una cita literal, amb la pàgina (i la mesura, si el programa les numera) i un enllaç al document.
- Programa de les anteriors generals (2023), si el nou no tracta esta mesura o encara no l'ha publicat.
- Votació en el Congrés, si cap programa en diu res.
- Declaració pública o document registrat en el Congrés (una esmena, per exemple), si no hi ha res de l'anterior. Ha de constar en dues fonts i portar data.
En cada posició es veu de quin document ix («Programa generales 2026, medida 145, p. 53», «Programa generales 2023, p. 23», «Votación en el Congreso», «Respuesta del propio partido»). Un mateix partit pot tenir posicions de dos programes: per exemple, el PP en té 22 del programa del 2026 i 4 del del 2023 en temes dels quals el nou no parla. Si no trobem res, el partit apareix com a «Sin posición conocida» en eixa pregunta.
Programes per a estes eleccions: a 16 de novembre de 2026, 10 dels 15 partits han publicat programa per al 29-N (PP, PNV, Se Acabó La Fiesta, ERC, Coalición Canaria, BNG, Vox, PSOE, Adelante Andalucía i Frente Amplio). Per als altres fem servir el seu programa del 2023 (Podemos, el de les europees del 2024) i les seues votacions; a Compromís, que no té programa propi recent, només pels seus vots. Quan un partit publica el seu, el tornem a codificar i ho anotem en el registre de canvis.
Què fem servir de cada partit (posicions amb valor, de 30):
| Partit | D'on ixen les seues posicions | Posicions |
|---|---|---|
| PP | Programa generals 2026 (22), programa generals 2023 (4), votacions (4) | 30 |
| PSOE | Programa generals 2026 (17), programa generals 2023 (8), votacions (3) | 28 |
| Vox | Programa generals 2026 (14), programa generals 2023 (12), votacions (4) | 30 |
| Frente Amplio | Programa generals 2026 (26), programa de Sumar, generals 2023 (2), votacions del grup Sumar (2) | 30 |
| Podemos | Programa europees 2024 (19), votacions (5), declaracions (2) | 26 |
| ERC | Programa generals 2026 (18), votacions (7) | 25 |
| Junts | Programa generals 2023 (6), votacions (11) | 17 |
| PNV | Programa generals 2026 | 14 |
| EH Bildu | Programa generals 2023 (6), votacions (11) | 17 |
| BNG | Resposta del mateix partit (25) i posicions del seu programa confirmades pel partit (5, citades ja del seu programa del 2026) | 30 |
| Coalición Canaria | Bases del programa generals 2026 (5), votacions (8) | 13 |
| UPN | Programa generals 2023 (3), votacions (14) | 17 |
| Se Acabó La Fiesta | Contracte electoral generals 2026 (16) i programa de Castella i Lleó 2026 (2) | 18 |
| Compromís | Votacions (12); sense programa per al 29-N | 12 |
| Adelante Andalucía | Programa generals 2026 | 25 |
Partits situats en part pels seus vots. Els programes d'ERC, Junts, EH Bildu, Coalición Canaria i UPN se centren en el seu territori i tracten poques de les nostres 30 preguntes (Junts, EH Bildu i UPN, amb els seus documents del 2023; ERC i Coalición Canaria, amb els del 2026). Perquè el test servisca també als seus votants, completem els buits amb votacions en el Congrés que tractaven exactament eixa mesura, sense decrets que barregen diverses coses. Estes posicions porten l'etiqueta «Votación en el Congreso». Si algun publica programa, mana el programa. Compromís encara no ha publicat programa per al 29-N: de moment totes les seues posicions ixen dels seus vots (els d'Àgueda Micó, que encapçala la seua llista per València).
Quan el programa que fem servir no és de generals, ho marquem. Podemos no té programa de generals recent: fem servir el de les europees del 2024, quan la proposta es pot traslladar a Espanya. Dues posicions de Se Acabó La Fiesta ixen del seu programa per a les eleccions de Castella i Lleó del 2026, perquè el nacional no tracta estes mesures: porten l'etiqueta «De su programa autonómico».
Posicions deduïdes. De vegades el programa no parla de la mesura concreta, però sí d'un principi que la inclou. Per exemple, un partit que defensa «la plena capacitat fiscal» de la seua comunitat, encara que no parle de l'impost de successions. En estos casos el situem amb un valor moderat (±1), mai extrem, i el marquem amb l'etiqueta «Deducida de un principio general», perquè veges que és una interpretació i no una cita directa. Mai situem un partit pel que se suposa que pensa per la seua ideologia: si no hi ha text, no hi ha posició.
Res de rumors. Les votacions les prenem de les dades obertes del Congrés. Només quan una votació no hi és (les de comissió, que no publiquen el vot de cada grup, o les molt recents) fem servir la crònica de premsa d'eixa votació, i ho marquem amb «No verificada en los datos abiertos». Les declaracions, sempre citades i amb data, i mai d'una sola font. No fem servir resums de programes fets per tercers: sempre el document del partit.
Regla dels decrets barrejats. Molts decrets inclouen diverses mesures alhora. Si un partit va votar «no» a un decret i va explicar que ho feia per una altra mesura del mateix paquet, este vot no compta en contra de l'afirmació.
Quan el partit té el programa en la seua web oficial, hi enllacem. Si no, enllacem a una còpia pública íntegra i indiquem on és allotjada. Les cites es mostren en l'idioma original del programa.
4. L'escala
Cada pregunta té dos extrems, un a cada costat, i cinc botons entre ells. Les respostes i les posicions dels partits fan servir la mateixa escala de cinc punts. Anomenem «A» l'extrem de l'esquerra i «B» el de la dreta, que sempre és el que coincidix amb l'afirmació:
| Botó | La teua resposta | Valor |
|---|---|---|
| ‹‹ Totalmente | Totalment cap a «A» | −2 |
| ‹ Algo | Una mica cap a «A» | −1 |
| Entre las dos | Entre les dues | 0 |
| Algo › | Una mica cap a «B» | +1 |
| Totalmente ›› | Totalment cap a «B» | +2 |
«Entre las dos» no és «No lo sé». «Entre las dos» és una opinió: creus que el que és raonable és al mig, o que les dues opcions tenen part de raó. Compta en el teu resultat i t'acosta als partits amb una postura intermèdia. «No lo sé», l'opció que hi ha sota l'escala i a part, és per quan no l'entens, no hi tens opinió o t'és igual: esta pregunta no compta en el teu resultat, ni a favor ni en contra, i tampoc no es pot marcar com a important.
Com situem un partit:
- ±2: la font és clara i rotunda («derogarem…», «prohibirem per llei…»), o el partit va proposar la mesura o va votar el mateix diverses vegades en votacions que tractaven exactament eixa mesura.
- ±1: va en eixa direcció, però amb matisos, a mitges, en una sola votació o sense esmentar la mesura exacta.
- 0: postura intermèdia o mixta. El partit diu coses en els dos sentits, o es va abstenir. És l'equivalent al teu «Entre las dos».
- Les votacions, amb cura. Només fem servir les que tracten exactament la mesura: una votació sobre un tema veí no n'hi ha prou per a situar un partit. I votar en contra d'una moció o d'una proposició no de llei d'un altre partit tampoc no n'hi ha prou per si sol, perquè es pot votar en contra per altres raons (la resta del text, qui la presenta). Sí que compta al costat d'un altre vot directe en el mateix sentit.
- Sense posició coneguda: el partit no tracta la mesura. No és un 0. Un 0 compta en el teu resultat i t'acosta al partit si respons «Entre las dos». Una posició desconeguda no compta, perquè no sabem què pensa: és l'equivalent al teu «No lo sé».
5. Com es calcula la teua afinitat
Per a cada partit, el test compara la teua resposta amb la seua en cada pregunta i mesura la distància:
- Distància = diferència entre els dos valors ÷ 4. Val 0 si coincidiu del tot i 1 si sou en extrems oposats. Exemple: tu «Entre las dos» (0) i el partit totalment cap a «B» (+2) → 2 ÷ 4 = 0,5.
- Pes: 1 per pregunta, o 2 si l'has marcada amb l'estrella «Me importa».
- Afinitat = 100 × (1 − suma de les distàncies ponderades ÷ suma dels pesos), arrodonida a un nombre enter.
Entren en el càlcul totes les preguntes que has respost. Una pregunta en què has pressionat «No lo sé» no compta ni a favor ni en contra. Si en alguna no coneixem la posició del partit, la distància s'estima, com expliquem més avall.
Exemple pas a pas (un partit inventat i sis preguntes, de les quals en compten cinc; en el test real calen almenys 10):
| Pregunta | Tu | Partit | Pes | Distància | Distància × pes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Totalment cap a «B» (+2) | +2 | 1 | 0 | 0 |
| 2 | Una mica cap a «B» (+1) ★ | −1 | 2 | 0,5 | 1 |
| 3 | Entre les dues (0) | +2 | 1 | 0,5 | 0,5 |
| 4 | No lo sé | +1 | — | — | no compta |
| 5 | Una mica cap a «A» (−1) | −1 | 1 | 0 | 0 |
| 6 | Totalment cap a «A» (−2) | +2 | 1 | 1 | 1 |
| Total | 6 | 2,5 |
Afinitat = 100 × (1 − 2,5 ÷ 6) = 58,3 → 58 %.
Fixa't en les preguntes 2 i 3: la distància és la mateixa (0,5), però la 2 té estrella i pesa el doble.
Mínim de 10. Si amb un partit compartixes menys de 10 preguntes amb posició, no mostrem el seu percentatge. Un 80 % calculat amb 4 preguntes i un altre calculat amb 30 semblarien igual de fiables i no ho són. Estos partits apareixen en una secció a part del resultat, amb el nombre de preguntes en què sí que coneixem la seua posició.
Preguntes en què no coneixem la posició del partit. No tots els partits s'han pronunciat sobre les 30 mesures. En estes preguntes no podem mesurar la distància, així que l'estimem amb prudència: partim del que coincidixes amb eixe partit en les preguntes en què sí que coneixem la seua posició i li restem el que baixen, en estes mateixes preguntes, els partits que millor et representen. Si eixe partit et representa clarament millor que cap altre en les seues pròpies preguntes, gairebé no se li resta res. No li atribuïm cap posició ni el comparem amb altres partits: només comparem cada partit amb tu.
Ho fem així perquè, si només comptàrem les preguntes amb posició coneguda, eixirien afavorits els partits amb poques posicions: podrien quedar primers sense que se'ls mesurara en els temes en què més te'n separes. Amb este càlcul, un partit amb posició en totes les teues respostes dona exactament el mateix percentatge que amb la fórmula de dalt, i cap partit ix més alt que si només comptàrem el que coneixem. Davall de la barra de cada partit amb posicions sense conèixer indiquem en quantes de les teues respostes coneixem la seua posició. Este càlcul s'aplica des del 16 de novembre de 2026 i està en el registre de canvis.
Per a qui vullga el detall. Per a un partit X, anomenem K les teues respostes en què X té posició i U la resta:
- La seua distància en K és la de la fórmula de dalt, amb els pesos de les estrelles.
- Cadascun dels altres partits amb posició en almenys 8 preguntes de K (o en la mitat de K, mai menys de 6, si K en té menys de 16) i en almenys la mitat de les d'U fa de testimoni: mesurem quant empitjora amb tu en passar de K a U, per sobre de la més gran de les dues distàncies en K (la seua i la d'X). Pesa més com més a prop de tu està en K.
- Este empitjorament mitjà se suma a la distància d'X en K per a estimar la seua distància en U. Es reduïx si X et representa en K millor que el partit que millor ho fa d'entre els que tenen almenys 24 posicions.
- L'afinitat es calcula sobre K i U juntes, amb els seus pesos, i s'arredonix a un nombre enter.
Entre partits. En la pàgina de cada partit, «Con quién coincide más» compara eixe partit amb els altres amb la mateixa fórmula, sense estrelles i sobre les 30 preguntes: les preguntes en què un dels dos no té posició compten com un 50 %, ni coincidència ni diferència. Així, dos partits que només compartixen unes poques posicions no ixen més semblants del que sabem.
Sense decimals. «78,4 %» aparentaria una precisió que el test no té.
Empats. Si dos partits o més tenen el mateix percentatge enter, és un empat: el titular diu «Empate: coincides con A y B en el X %» i cadascun porta el seu color. La diferència és massa petita per a dir que un guanya, i per això no desempatem amb decimals. Dins de l'empat, els ordenem per la proporció de preguntes en què vas triar exactament la mateixa resposta que el partit (sobre les que teniu en comú) i, si l'empat continua, per ordre alfabètic. A la imatge per compartir n'hi caben dos: si n'empaten tres o més, dibuixem els dos primers amb este mateix orde i avisem de quants més n'hi ha. Fem servir la proporció i no el nombre d'encerts perquè el nombre afavorix els partits amb més posicions conegudes.
6. Les tres línies
A més del percentatge, et situem en tres línies:
- Econòmica: més Estat ↔ més mercat (10 preguntes).
- Social: progressista ↔ conservador (12 preguntes).
- Territorial: centralització ↔ autogovern (6 preguntes).
Hi ha 2 preguntes que no entren en cap línia: compten per a l'afinitat, però no per a les línies.
Cada pregunta d'una línia té una direcció. Per exemple, respondre cap a «Sí, quitarla» a la pregunta del lloguer espenta cap a «més mercat». La teua posició és la mitjana de les teues respostes en eixa línia, tenint en compte la direcció i les teues estrelles. El resultat va de −1 (extrem esquerre de la barra) a +1 (extrem dret).
Els partits es col·loquen amb la mateixa fórmula, les mateixes preguntes que has respost i les teues mateixes estrelles. Així, si respons exactament igual que un partit, quedeu al mateix punt. Un partit només apareix en una línia si té posició en almenys 3 d'eixes preguntes.
Atenció: la línia és una mitjana. Dues persones poden caure al mateix punt responent coses diferents, perquè les seues respostes es compensen. Per això l'afinitat, que compara pregunta per pregunta, és més precisa que la proximitat en una línia.
Preguntes en els dos sentits. Perquè la tendència a dir «sí» no espente ningú cap a un costat, en la meitat de les preguntes de cada línia el «sí» va cap a un costat i en l'altra meitat cap al contrari: 5 i 5 a l'econòmica, 6 i 6 a la social. La territorial no està equilibrada (4 i 2).
Les etiquetes de les línies són simplificacions: servixen per a orientar-se, no per a definir ningú.
7. El que diuen i el que voten
En la pàgina de cada partit, sota cada afirmació, llistem com va votar en el Congrés en les votacions relacionades amb eixe tema: la data, el títol, què va votar i l'enllaç a la votació en la web del Congrés. Al damunt de les votacions avisem d'una cosa important: «Un voto a favor o en contra de un texto no siempre equivale a estar a favor o en contra de la afirmación: muchos textos mezclan varias medidas». I en les votacions que només decidien si una proposta es debatia, ho diem: «Se votaba admitir la propuesta a trámite para debatirla, no aprobarla».
La web inclou 67 votacions. Les hem acarat una per una amb les dades obertes del Congrés: 52 coincidixen amb el que s'ha publicat i 7 es van corregir després de l'acarament. De les altres 8, 4 es van votar en comissió, on no es publica el vot de cada grup, i 4 van ser per crida, en què les dades obertes només donen el total. En estes 4 el total coincidix amb el nostre; el vot de cada grup, en estes 8, ix de la crònica de premsa de la votació i porta l'etiqueta «No verificada en los datos abiertos».
Prompte: coincidix el que diuen amb el que voten? Estem preparant una comparació, amb una regla mecànica i igual per a tothom, entre la posició de cada partit i el que va votar. Abans de publicar-la la volem revisar amb tots els programes del 29-N i amb una segona revisió independent, perquè una etiqueta mal posada pot semblar una acusació. Mentrestant, mostrem els vots tal qual perquè els pugues comparar tu.
8. Validació amb els partits
Abans de publicar, vam enviar a cada partit la seua fitxa (7 i 9 d'octubre de 2026): totes les seues posicions amb la cita, la pàgina i la font, i les preguntes en què no vam trobar res. Els vam demanar que confirmaren o corregiren cadascuna i que se situaren en les que faltaven. Vam tornar a escriure el 19 d'octubre a qui no havia respost.
Només ha respost el BNG: ens va enviar la seua posició en les 25 preguntes en què no l'havíem tret del seu programa (15 i 17 d'octubre) i va confirmar les altres 5 (20 d'octubre). Les seues 30 posicions estan validades pel mateix partit i publiquem el seu document.
En cada posició es veu el seu estat:
- «Respuesta del propio partido»: la posició ens la va enviar el partit, amb data.
- «Confirmada por el partido»: la vam traure nosaltres i el partit ens va confirmar que és correcta.
- Sense etiqueta: la vam traure nosaltres i el partit no ha respost.
El dia de la eixida avisem tots els partits que la web està publicat i que continuem acceptant correccions. Si un partit ens escriu, revisem les seues posicions amb la mateixa regla que per a tothom i ho anotem en el registre de canvis.
9. Programes del 2023 i del 2026
Vam començar amb els programes de les generals del 2023, perquè eren els únics publicats. Quan un partit publica el seu programa per al 29-N, el tornem a codificar amb este: on el programa nou parla del tema, mana; on no diu res, es queda el que hi havia i s'indica de quin document ix. Hui estan tornats a codificar 9: PP, PNV, Se Acabó La Fiesta, ERC, Coalición Canaria, BNG, Vox, PSOE i Frente Amplio, i Adelante Andalucía ja hi va entrar amb el seu programa per al 29-N. Els altres, tan prompte com publiquen. Cada nova codificació queda en el registre de canvis.
10. Privacitat: quines dades recollim
Res teu. No hi ha galetes, ni rastrejadors, ni analítica de tercers, ni publicitat, ni comptes. La web no guarda res en el teu dispositiu.
Les teues respostes no ixen del teu navegador. El càlcul es fa en el teu dispositiu. Si recarregues la pàgina, les teues respostes continuen allà perquè van codificades a l'adreça, darrere del símbol #. Esta part de l'adreça no s'envia mai al servidor. El botó «Compartir» no les inclou: enllaça a la portada i, com a molt, porta una marca curta del canal per on es compartix (per exemple, WhatsApp), mai res sobre tu. Si copies i envies tu l'adreça del teu resultat, qui l'òbriga veurà les teues respostes. Nosaltres no les veiem.
On és la web i què veu la teua adreça IP. La web és en un servidor propi, amb Cloudflare al davant per a protegir-la d'atacs. Normalment les visites passen per Cloudflare, que veu la teua adreça IP per a poder-te enviar la pàgina, com en qualsevol web. Durant els partits de futbol, algunes operadores bloquegen adreces de Cloudflare per ordre judicial; perquè la web continue funcionant, en estes estones els visitants arriben directament al nostre servidor, que també veu la teua adreça IP per a enviar-te la pàgina. El nostre servidor no anota les visites. Només anota, durant 7 dies, les peticions que fallen (una pàgina que no existix, per exemple), amb l'adreça IP, l'hora i el que es va demanar: és el que fa servir el sistema que bloqueja els robots que busquen errors de seguretat. Després s'esborren.
No et seguim. No hi ha identificadors ni rastrejadors, i les sumes que porta el servidor no van amb la teua adreça IP. L'únic que porta són sumes anònimes d'ús (per exemple, quantes vegades s'obri cada part de la web, fins on s'arriba o des de quin tipus de lloc s'hi arriba, com un cercador o WhatsApp, sense l'adreça d'origen) i, si la vols contestar, el teu sí o el teu no a la pregunta final. Mai les teues respostes del test ni el teu resultat. Cada suma és un número solt que no es pot unir amb cap altre, així que no sabem qui ets ni si dues visites són de la mateixa persona. Servixen només per a millorar la web: veure on s'atura la gent i què es veu i què no. No són una enquesta i no les publiquem.
11. Limitacions
Preferim dir-les nosaltres:
- 30 preguntes no són un programa sencer. Hi ha temes importants que no hi són, o perquè els programes no els tracten o perquè no es poden formular sense biaix.
- Molts programes encara són del 2023. Alguns partits han canviat de posició des de llavors. Per això cada posició mostra de quin document ix i la seua data, i tornem a codificar cada partit quan publica el seu programa nou.
- No tots els partits estan mesurats igual. Uns tenen programa del 2026, d'altres del 2023, un ens va donar les seues pròpies respostes i alguns els situem sobretot pels seus vots. La taula de l'apartat 3 ho diu partit per partit.
- Alguns documents són molt breus. EH Bildu, Coalición Canaria i UPN van publicar el 2023 documents de 6 a 16 pàgines, no programes complets.
- Codificar és interpretar. Passar un paràgraf de programa a un número de −2 a +2 exigix judici. Per això ensenyem sempre la cita, marquem les posicions deduïdes i vam demanar a cada partit que ho revisara.
- L'afinitat no és una recomanació de vot. Es vota per moltes raons a més del programa: confiança, candidat, vot útil, costum.
- Les traduccions al català, valencià, gallec i basc estan fetes amb ajuda d'intel·ligència artificial i ho indiquem a cada pàgina. El test, de moment, només és en castellà.
12. Com s'ha fet: eines
Per buscar als programes, localitzar les votacions i preparar la codificació hem fet servir un assistent d'intel·ligència artificial (Claude, d'Anthropic). Una segona instància d'IA, sense accés a la feina de la primera, va revisar 47 posicions: en va corregir 6 i va neutralitzar la redacció d'11 afirmacions. Després es van repassar una per una les 163 cites de programa. Cada posició enllaça a la seua font original perquè qualsevol la puga comprovar, i cada partit va rebre la seua fitxa per a revisar-la. Les decisions les pren una persona, l'autor del projecte.
13. Registre de canvis
Cada canvi en preguntes, posicions o càlcul s'anota aquí, amb data. La web el genera des de meta.registro_publico del JSON; el text de cada entrada és en castellà.
- El PSOE ha publicado su programa para el 29-N y lo hemos recodificado: 17 de sus posiciones salen ahora de él y 7 cambian de valor (topes del alquiler, desalojo de viviendas ocupadas, compra de vivienda en zonas tensionadas, IRPF, impuesto sobre el patrimonio, jornada laboral y centrales nucleares). En los temas que el programa nuevo no trata se mantiene lo que había.
- Entra Adelante Andalucía. Ampliamos la regla de qué partidos aparecen: además de los que tienen escaño en el Congreso (2023) o en el Parlamento Europeo (2024), entran los que, sin él, sacan escaño en al menos dos encuestas publicadas de empresas distintas y han publicado programa para el 29-N. Sus 25 posiciones salen de ese programa.
- Entra Compromís, que en 2023 obtuvo dos diputados dentro de la lista de Sumar y el 29-N se presenta en la Comunidad Valenciana como «Compromís: Front Valencià». Aún no ha publicado programa, así que sus posiciones salen de sus votos en el Congreso.
- Cambia el cálculo de la afinidad. Hasta ahora a cada partido solo se le medía en las preguntas en las que conocemos su posición, y eso favorecía a los que tienen pocas: podían salir primeros sin que se les midiera en los temas en los que más te separas de ellos. Desde hoy todos los partidos se miden sobre todas las preguntas que respondes, y donde no conocemos la posición de un partido se estima con prudencia. Si hiciste el test antes, puede que ahora te salga otro resultado.
- Aclarada la pregunta sobre la tauromaquia: lo que la ley protege como patrimonio cultural son las corridas de toros, no «los toros», y así lo dice ahora. El botón del sí pasa a «Sí, mantenerla». La afirmación y las posiciones de los partidos no cambian.
- Frente Amplio ha publicado su programa para el 29-N y lo hemos recodificado: 26 de sus 30 posiciones salen ahora de él y 10 cambian (compra de vivienda, IRPF, impuestos autonómicos, salario mínimo, lenguas en la escuela, reparto de menores migrantes, referéndum, recaudación autonómica, aborto en la Constitución y eutanasia). En los temas que el programa no trata se mantiene lo que había.
- Vox, recodificado con su programa para el 29-N. Las posiciones no cambian, salvo una: en el traspaso de las competencias de inmigración a las comunidades pasa de «Muy en contra» a «En contra», porque ni su programa lo dice directamente y solo hay una votación que trate exactamente esta medida.
- Regla más estricta para las posiciones que salen de votaciones en el Congreso: solo cuentan las votaciones que tratan exactamente la medida, y un voto en contra de una moción de otro partido no basta por sí solo para situar a un partido. Con ello, 16 posiciones de ERC, Junts, EH Bildu, Coalición Canaria y UPN pasan a «Sin posición conocida» y en eliminar los topes al alquiler el PNV pasa de «Muy en contra» a «En contra». Corregida también la fecha de una votación.
- Reescritas las otras veinte preguntas para que se entiendan mejor: cada una cuenta primero cómo es hoy, y los extremos de las treinta empiezan por «Sí» o «No» para responder directamente. Las afirmaciones que validaron los partidos y sus posiciones no cambian.
- Sumar aparece ahora con el nombre con el que se presenta el 29-N, Frente Amplio, y su página dice qué partidos lo forman. En los partidos que aún no han publicado programa para estas elecciones, su página dice de qué documento salen sus posiciones.
- Revisados todos los textos de ayuda para que ninguno dé argumentos a un solo lado. Puesta al día la situación de la vivienda tras la votación del 12 de noviembre.
- Comprobadas todas las coaliciones con los registros de la Junta Electoral Central. Corregido EH Bildu, que no va en coalición con ERC al Congreso (solo al Senado), y añadido que el PNV se presenta en Navarra dentro de Geroa Bai.
- Reescritas las diez primeras preguntas (vivienda, impuestos, empleo y pensiones) para que se entiendan mejor: primero una frase de contexto y después una pregunta corta, con lo técnico en «¿Qué significa?». La afirmación que validaron los partidos no cambia, salvo en el salario mínimo, que vuelve a la que se les envió el 7 de octubre. Las otras veinte preguntas se revisarán después del 16 de noviembre.
- ERC y Coalición Canaria, recodificados con sus programas para el 29-N. ERC, Junts, EH Bildu, UPN y Coalición Canaria completan las preguntas que sus programas no tratan con sus votaciones en el Congreso, solo las que trataban exactamente esa medida. Con ello, los cinco tienen ya porcentaje de afinidad.
- PP: segunda pasada con su programa del 29-N («La reconstrucción nacional», 10-11-2026). 22 posiciones salen ahora de ese programa; donde no dice nada se mantiene su programa de 2023 o sus votaciones. Cambian de valor 10 posiciones; todas en el mismo sentido que antes, solo más marcadas.
- SALF: recodificado entero con su contrato electoral para el 29-N («La ilusión de un país», 119 medidas). Deja de usarse su programa de Castilla y León y se quita el aviso de su perfil. Pasa de 4 a 18 posiciones: 16 de su programa nacional (5 de ellas deducidas, marcadas) y 2 de su programa de Castilla y León (topes al alquiler y nucleares), marcadas porque el nacional no habla de eso, así que ya tiene porcentaje de afinidad.
- PNV: segunda pasada con su programa del 29-N. Pasa de 5 a 14 posiciones (antes solo tenía las territoriales), así que ya tiene porcentaje de afinidad.
- El BNG ha confirmado las 5 posiciones que habíamos sacado de su programa. Con eso, sus 30 posiciones están validadas por el propio partido.
- Entra Se Acabó La Fiesta, que tiene eurodiputados desde 2024. No ha publicado programa para estas elecciones, así que lo situamos con su programa de Castilla y León de 2026 y solo en las medidas que no dependen de una comunidad autónoma: de momento, 4 preguntas.
- Dentro de un empate, los partidos se ordenan por la proporción de preguntas en las que elegiste exactamente su misma respuesta y, si siguen empatados, por orden alfabético. La imagen para compartir dibuja los dos primeros.
- Formato de una sola pregunta: las 30 preguntas se reescriben para que digan exactamente lo mismo que la afirmación con la que situamos a los partidos, que se puede consultar en la ficha de cada pregunta. Nuevas etiquetas de respuesta («Totalmente», «Algo», «Entre las dos») y la opción «No lo sé», aparte de la escala. Retocadas dos afirmaciones sin cambiar su sentido: el impuesto extra a bancos y energéticas, y los conciertos de la sanidad pública con centros privados (se quita el ejemplo de las listas de espera, que empujaba la respuesta). Las posiciones no cambian.
- Nueva regla: si un partido nos envía su propia posición en una pregunta, es la que usamos para calcular tu afinidad, porque un programa siempre admite interpretación y la respuesta del partido no. Lo que dice su programa se sigue mostrando al lado. El BNG es el primero: nos ha enviado su posición en las 25 preguntas en las que no la habíamos sacado de su programa.
- Seis posiciones codificadas como 0 pasan a «sin posición conocida»: el texto citado no trataba la medida (Sumar en tres preguntas, Coalición Canaria en dos, Teruel Existe en una). Un 0 significa ahora solo postura intermedia o mixta.
- Trece posiciones llevan la etiqueta «Deducida de un principio general»: salen de un principio del programa, no de la medida concreta.
- Tres fuentes mejoradas: una pasa de la prensa a los datos abiertos del Congreso, otra a una enmienda registrada en el Congreso, y otra gana el enlace que le faltaba.
- En las tres líneas, tus estrellas se aplican también al cálculo de la posición de cada partido, para que la comparación sea con los mismos pesos.
- Nueva regla para decidir qué partidos aparecen: representación en el Congreso (2023) o en el Parlamento Europeo (2024), y candidatura el 29-N. Con ella entra SALF y dejan de aparecer CUP y Teruel Existe.
- Nueva regla de empates: el mismo porcentaje entero es un empate y los empatados aparecen en orden alfabético. La regla anterior perjudicaba a los partidos con huecos en su programa.
- Acortada la etiqueta de uno de los extremos de la pregunta sobre el salario mínimo: «No más que los precios».
- Corregida la pregunta en lenguaje de calle sobre los topes al alquiler: estaba formulada al revés que la afirmación. Las posiciones no cambian.
- Reformuladas dos afirmaciones (sanidad e inmigración) para decir «sin permiso de residencia» en vez de «sin papeles».
- Reformulada la afirmación sobre el salario mínimo, que llevaba implícita una afirmación de hecho. Contexto actualizado con el salario mínimo de 2026. Las posiciones no cambian.
- Retirada una afirmación sobre educación: ningún partido tenía posición conocida. Quedan 30. La línea social queda equilibrada: 6 preguntas empujan hacia cada lado.
- Revisión de 47 posiciones por una segunda instancia de IA: 6 corregidas; redacción neutralizada en 11 afirmaciones. Repaso de las 163 citas de programa. La votación de la amnistía del 30-1-2024 se separa en dos: dictamen y votación de conjunto.